0. Introducció
L’Assemblea de Joves de Gironella va nàixer aviat farà un any de la mà de diversos joves de Gironella que creiem que era necessari organitzar-se per a poder defensar els nostres drets i lluitar per recuperar un futur que a poc a poc ens van prenent.
Durant aquest any, alguns cops amb més encert i altres amb menys, hem intentat presentar la nostra opinió respecte vàries problemàtiques i projectes que han afectat Gironella. Paral·lelament hem treballat per a dinamitzar el jovent a través d’una coordinadora de colles, tot i que com a resultat de la gran resposta que hi ha hagut per part de moltes d’elles, ara som uns més dins aquest espai de trobada i de cohesió del jovent gironellenc. Un jovent que hem vist ha estat capaç de fer molt en molt poc temps, i que ens fa refermar en la nostra idea: podem recuperar el futur.
Ara, que portem gairebé un any de camí, veiem la necessitat de fer un pas endavant i reforçar la nostra feina i les nostres lluites en base als interessos, preocupacions i problemes del jovent de Gironella. Per conèixer l’opinió de la resta de jovent hem elaborat un qüestionari que us demanem que sigui debatut i contestat per les diverses colles, aquest gira al voltant de 4 blocs que pretenen fer de guió, i un últim d’obert per tal que pugueu transmetre tot el que vulgueu i que no es vegi recollit als blocs. Per tal d’explicar el perquè de tot plegat, ens oferim a venir a dinamitzar el debat a les respectives colles per tal d’explicar-lo “in situ” i resoldre els possibles dubtes que hi hagi.
Demanem que les contestes al debat no siguin escarides, breus; sinó més aviat una pluja d’idees i opinions, que després ens permetran realitzar unes conclusions més profundes i inclusives.
La nostra intenció és de presentar les conclusions dels debats a un acte que realitzarem durant la celebració del primer any de l’AJG, el 8 de Gener, i on convidarem a un/a jove de cada colla a exposar els resultats del debat que hagin tingut.
Aquest projecte ens ha de permetre a tots i totes conèixer quins són els nostres problemes, les nostres mancances i les nostres preocupacions, així com les nostres esperances, els nostres somnis i les nostres il·lusions, que molts cops pensem que són personals, però que des de l’AJG estem convençudes que són col·lectives.
- Jovent
La joventut ha estat des de sempre una de les edats més censurades a nivell social. Les nostres ganes d’estimar, crear, i construir un futur que creiem millor es veuen molts cops estroncades pel deure de seguir un camí que és preestablert. Preestablert per una societat adulta que ens amonesta o ens reafirma segons la nostra conducta.
Joventut significa també la fase de la vida en que adoptem una personalitat, és per això que és imprescindible que en aquest procés el debat i la crítica del que ens envolta sigui constant. La nostra personalitat l’hem d’escollir nosaltres usant una visió crítica amb el nostre entorn i definint-nos lliurement, no obstant massa cops se’ns diu fes això, fes allò altre, no facis això, etc. La societat ens marca unes barreres que ens intenten encaminar de manera “forçada” i sense passar abans per una reflexió cap a una personalitat ja establerta.
Primer anar a l’escola, després fer batxillerat per poder anar a la universitat i quan ja tinguis un títol, per poc que hagis après, treballa. Aquest és el camí que tots, en major o menor mesura tenim preestablert, però molts cops no està amb sintonia amb les necessitats i voluntat dels joves. Un exemple és el rol dels joves amb l’oci, on sempre hem de ser consumidors, però on ara estem començant a veure que ens ho passem millor organitzant-ho nosaltres mateixos. Cal que en siguem conscients i aprofitant el context favorable d’unitat i autoorganització juvenil que tenim al nostre poble per tal de trencar o minimitzar certes barreres, que com a joves ens trobem dia rere dia.
Des de l’AJG pensem que val la pena localitzar i identificar quines són aquestes agressions al jovent i què cal fer per tal de fer un gir i donar el valor que es mereix la joventut, peça clau de les societats.
a) Aquest camí marcat, en quines situacions es fa més visible?
b) La colla pot ser una eina per trencar barreres i un espai on trobar llibertat per a ser qui volem ser. En quins casos i temàtiques actua així? Quina influència té el local, com a lloc físic?
c) La colla, però, a vegades també pot condicionar o mantenir algunes d’aquestes barreres. Creieu que això és així? En quins casos i temàtiques?
d) Quines mancances tenim com a joves?
e) En què ha servit la Coordinadora de Joves? Creieu que pot servir per defensar els nostres drets com a joves? Què ha d’esdevenir aquesta coordinadora?
- Països Catalans
Darrere nostre tenim un grapat d’anys d’història com a poble. Aquesta, molts cops ha intentat ser versionada i falsejada, però no ha sigut prou per aturar a un poble que durant segles s’ha esforçat per escriure la seva pròpia historia, la nostra història, la història dels Països Catalans. Malgrat els esforços del poble per decidir el seu propi camí, l’estat espanyol i francès continua dividint els territoris impedint que el poble català esculli el seu futur de forma lliure.
Actualment diverses accions, com ara manifestos de suport, manifestacions o la consulta popular a Gironella, posen en evidència la ferma voluntat dels gironellencs i gironellenques d’avançar cap a la independència dels Països Catalans. Un dels passos cap a la independència ha de ser també acollir i integrar els nouvinguts.
Des de l’AJG creiem que són avenços importants, però el camí és llarg i ens cal seguir treballant des de tots els àmbits. La història d’un país no ens l’han d’escriure els altres, siguem nosaltres mateixes capaces d’escriure el futur que volem i escollim.
a) En quins punts de la vostra vida diària o rutina us n’adoneu que vivim en un país ocupat?
b) Quin creieu que és el camí cap a la independència dels Països Catalans?
c) Quina feina podem fer a nivell de Gironella?
d) En quins aspectes creus canviaria la teva vida amb la independència?
e) Com creieu que hauríem de treballar per tal d’acollir i integrar les persones que han migrat als Països Catalans?
- Societat
La velocitat de la societat actual ens empeny a córrer per un camí competitiu on no cabem tots i que, a poc a poc i a empentes, es va reduint només a uns pocs. Un camí que cada cop resulta més impossible d’acabar, de trobar una feina digna i estable.
Alhora, l’estat del benestar que s’havia aconseguit amb anys de lluites, tot i que de ben segur era insuficient, s’està perdent a marxes forçades en els últims anys. Privatització de serveis, precarietat, reformes laborals, procés de Bolonya, etc. Un procés d’empitjorament de la vida que permet afirmar que la nostra generació serà la primera en moltes que viurà en pitjors condicions de vida que la dels seus pares.
Des de l’AJG opinem que el jovent es veu forçat a no pensar en un futur ja que en gran part ha perdut l’esperança de poder acomplir allò que li agradaria. Davant d’això, l’única solució és posar en comú les esperances i il·lusions que tenim, i tots i totes treballar perquè puguin ser possibles.
a) Què és el que més us preocupa del vostre futur com a treballador/a?
b) Com veieu les possibilitats de treballar del que us agrada a Gironella amb una feina estable?
c) Quin grau de estabilitat creieu que arribareu a aconseguir en un futur respecte els següents punts:
- Econòmica
- Laboral
- Habitatge
d) Com creieu que hi podem fer front per millorar les expectatives?
- Patriarcat
En una societat canviant i transformadora, cal fer molts esforços en tots els àmbits. És cert que hem anant avançant i prenent consciència de la problemàtica històrica que es dóna al voltant de les relacions de gènere. Cada vegada som més conscients que totes les persones, tant les dones com els homes, així com els i les homosexuals, bisexuals i transsexuals, entre altres, segueixen patint discriminacions per la seva opció sexual i de gènere, ara bé, cal ser-ne conscients i actuar en conseqüència.
Als Països Catalans, un estudi fet a alumnes d’entre 13 i 18 anys ens diu que gairebé un de cada deu adolescents (9.2%) diu haver patit situacions de maltractament per part de la seva parella, ja siguin insults, cops o fins i tot estat obligada a fer determinades pràctiques sexuals. Entre aquests, un 7.2% de les alumnes segueix creient que l’home agressiu és més atractiu.
Veiem també les mancances en tant que un 35% dels nois i un 26.2% de les noies no creuen que “controlar tot el que fa la parella” pugui ser un comportament de maltractador, i que un 30.7 dels adolescent, davant un 18% que creuen que dir a la seva parella “ no vals res” no és un símptoma de violència.
L’estudi conclou que el masclisme adolescent és la principal condició de risc per la violència de gènere posterior. Des de l’AJG creiem que tot i els esforços, cal seguir combatent la violència sexista des de tots els àmbits, i s’ha d’extendre també a la denúncia del sexisme en el discurs polític de la dreta i la socialdemocràcia, de la publicitat sexista de moltes empreses o de la tradició patriarcal adulta que patim a casa, al carrer, a l’escola i a la feina.
a) Què entenem que és una situació de violència sexista? Ens és habitual o propera?
b) Quines situacions de sexisme concretes vivim al nostre entorn? Quines són? Quan es donen?
c) Com creieu que hi podríem fer front?
d) Quins són els tabús que encara tenim avui en dia? Tenim veritable llibertat sexual? Les opcions sexuals, segueixen creant controvèrsia?
- Lliure
En aquest bloc, esperem que plasmeu totes aquelles inquietuds, il·lusions, comentaris, projectes i demès que se us acudeixin i que puguin ajudar a enriquir i completar aquest intent de diagnòstic de la opinió dels i les joves de Gironella.
